Naps en fonya: solitud

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solitud. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de setembre del 2016

La solitud permet un caos mental que l'acompanyament obliga a reprimir. Heus aquí el millor de cada estat.

Hi ha molta gent sola. Deu ser una opció personal perquè, si no, s'ajuntarien.

- Us he convocat a tots per dir-vos que encara no sé si vull estar sol.

La solitud té un no sé què de covardia heroica.

Hi ha llocs on no veus ningú i on estàs segur que no et veu ningú.
És allà on fas un pacte de persona amb tu mateix.

La solitud a ciutat és un sentiment absurd, potser un recurs, un mecanisme de defensa, un enigma, un senyal.

¿La tecnologia ens aïlla? ¿O, aïllats com estem, encara sort de la tecnologia?

Que la solitud sigui un refugi, no sempre depèn exclusivament de qui s’hi refugia.

La solitud ha de ser sobrevalorada per força (de fet, se la valora cadascú).

Ningú. Però és impossible sentir-se sol; t’hi has d’esforçar molt.

¿Us heu fixat com als cagadubtes els costa molt d'anar de ventre en solitud? Sempre necessiten ajuda.

O cada cop estem més sols.
O cada cop som menys capaços d'estar-ne.

Juntament amb la multicomunicació digital telemàtica i la xarxes socials il·limitades també s’ha inventat la cibersolitud.