Naps en fonya: de maig 2012

dijous, 31 de maig del 2012

Això dels dinosaures no va ser pas una extinció. Va ser en Noè que no va preveure prou espai a l'arca.

Símbol per a després de la crisi...

Les persones ja són prou complexes com perquè, a sobre, hagin de viure acomplexades.

Cultura democràtica: en aquest món, a part de jo mateix, no hi ha ningú que sigui més important que un altre.

Diria que la gent no xiula ni el drap ni la tonada, sinó l’hòstia amb què ens volen fer combregar.

Potser l’única cosa que té sentit a la vida és esperar.

Ens han dit que era divertit i que hi entréssim...

No sé per què, però com més faig servir els esborranys, més jove em sento.

El nom no fa la cosa, però sovint hi ajuda.

Quan un concepte no és TIC, és anTIC.

Algun dia hauré de confessar-ho tot. Algun dia. M'esperaré al dia aquell en què la meva confessió ja no interessi ni al confessor.

Leña (l'enya)

Deu ser l'edat: el caçador-recol·lector es comença a mirar el món amb una certa filosofia.

M'agrada llegir poesia, fins i tot si en sóc jo mateix l'autor.

Quan volem aparentar, també exigim ser valorats pel que aparentem, i denigrem els que podrien ser valorats per alguna cosa més que l'aparença.

Ser just seria bona cosa, si no fos tan complicat.