29

Una de les característiques inherents als objectes és la de ser-hi quan fan nosa i no ser-hi quan són de menester.

28

Més que un lletraferit dec ser un lletraesguerrat.

27

És cert, sempre tens la sensació de ser a la meitat de la teva vida, sempre. 

26

Ara m’adono que ser calb és un problema de debò, no només en els festivals de teatre on cada vegada que necessiten un voluntari et fan sortir. També, i molt especialment, en llocs on sovintegen els mosquits.

25

A pèl

24

¿El llop que es civilitza esdevé el mastí que guarda el ramat de xais?

23

Et vaig dir, vull conèixer món amb tu, i era cert, però no m’adonava que el món només era important com a decorat.

22

Dec ser tan bo que tothom m’imita. Des de petit. Sempre he sentit com tothom deia que jo era l’imitat, que era molt l’imitat. 

21

Senyors i senyores polítics, ¿no us passa a vosaltres que quan canvieu de jaqueta sempre us deixeu les claus a la butxaca de la que no us poseu? 

20

Cristòfor

19

Quan no saps què dir s’imposen les dues grans alternatives: o callar o dir la veritat.

18

La vida és un pur atzar. I si és alguna altra cosa, ho és de casualitat.

17

És possible que del que tinguem més por, a la fi, sigui precisament d’allò que ens mereixem.

16

La justícia és el grau suprem de generositat. Els petits actes de generositat aleatòria i indiscriminada no fomenten cap valor i sovint són intents irracionals de fer-nos perdonar coses. 

15

"Si Cataluña se independiza..."