60

Grup nombrós de senadors molts dels quals avalen la transparència política.

59

Poso el cap al coixí i deixo que el trànsit nerviós s'apaivagui. Confio en la ràpida arribada del pilot automàtic.

58

El sojorn als hospitals fomenta les amistats circumstancials i amb una clara tendència a la brevetat.

57

Algú diu: "patrimoni col·lectiu" i ells entenen "petri money cool actiu". No hi ha manera.

56

Quan sigui ric segur que veuré les coses diferent. 
(Coi d'ulleres barates!)

55

54

Hi ha esperits que es transformen en pedra. Temps després, és clar, se’n conserva la pedra, però no pas l’esperit.

53

Avui, quan m'he despertat, ja era un altre dia. 
Ahir, en anar a dormir, ja ho vaig vaticinar, però encara no sabia si em despertaria.

52

El món és ben poca cosa. Ara bé, com que dóna voltes, sembla més gran.

51

Els estàndards són bajanades estadístiques. La mida exacta és un secret de cadascú.

50

49

La línia entre joc i prejudici de vegades sembla terriblement fina.

48

La Història sempre es repeteix. Però com que ja ha passat de tot, és difícil endevinar quin és el capítol que es repetirà.

47

De jove em volia menjar el món. Ara, de més gran ja veig que per més que m’hi faci amb prou feines si arribaré a fer-ne un tast, com a molt un aperitiu.

46

Cada setmana m’envio una postal a mi mateix; d’aquesta manera m’obligo a saber on seré per poder rebre-la.

45

Nena pija solidaritzant-se amb els que pateixen retallades.

44

Quan em trobo entre biútiful pípol m’adono que jo més aviat pertanyo a la brútiful pípol.

43

Necessites gent al teu voltant. Facis el que facis, encara que no facis res, necessites gent per a la coartada.

42

Quan sóc entre gent que el necessita, no tinc cap dificultat a acceptar l’existència del déu que sigui. Quan sóc entre gent que l’utilitza en propi benefici, ja em costa més.

41

(Cap d'Any) El temps és fluid i únic però els humans hem après a parcel·lar-lo, pensem que per controlar-lo millor, i, en conseqüència, exagerem una mica el pas d'una parcel·la a una altra.

40

39

Segurament el meu destí és no creure-hi.

38

Si no està escrit no existeix.

Si està escrit fàcilment pot ser mentida. 

37

Parlar és fantàstic -i, a més, hi ha la possibilitat de dir coses.

36

Es prega a les noies i senyores exuberants que s’abstinguin de passar pels carrers on fan obres, que distreuen els operaris. Per a això ja hi ha els jubilats.

35

Uniu amb fletxes.

34

Si has estat un dictador i t’has guanyat a pols una malíssima reencarnació, el més probable és que a la propera vida et toqui ser fill de dictador.

33

Com més redueixes el teu món, més el domines (però més avorrit es torna).

32

A l'escola sempre em deien que era lisdèxic, però no sé pas a què es ferrerien...

31

La pols dels anys deu ser de plata: com més vells són els records, més brillants els fa semblar.

30

Sortosament, tinc un bon cap.

29

Una de les característiques inherents als objectes és la de ser-hi quan fan nosa i no ser-hi quan són de menester.

28

Més que un lletraferit dec ser un lletraesguerrat.

27

És cert, sempre tens la sensació de ser a la meitat de la teva vida, sempre. 

26

Ara m’adono que ser calb és un problema de debò, no només en els festivals de teatre on cada vegada que necessiten un voluntari et fan sortir. També, i molt especialment, en llocs on sovintegen els mosquits.

25

A pèl

24

¿El llop que es civilitza esdevé el mastí que guarda el ramat de xais?

23

Et vaig dir, vull conèixer món amb tu, i era cert, però no m’adonava que el món només era important com a decorat.

22

Dec ser tan bo que tothom m’imita. Des de petit. Sempre he sentit com tothom deia que jo era l’imitat, que era molt l’imitat. 

21

Senyors i senyores polítics, ¿no us passa a vosaltres que quan canvieu de jaqueta sempre us deixeu les claus a la butxaca de la que no us poseu? 

20

Cristòfor

19

Quan no saps què dir s’imposen les dues grans alternatives: o callar o dir la veritat.

18

La vida és un pur atzar. I si és alguna altra cosa, ho és de casualitat.

17

És possible que del que tinguem més por, a la fi, sigui precisament d’allò que ens mereixem.

16

La justícia és el grau suprem de generositat. Els petits actes de generositat aleatòria i indiscriminada no fomenten cap valor i sovint són intents irracionals de fer-nos perdonar coses. 

15

"Si Cataluña se independiza..."

14

Els camins i els destins no són els mateixos si hi vas o si en tornes.

13

El son és com una capsa. Tu t’hi poses a dins i esperes que ella es tanqui tota sola.

12

No em fa por el que puguin veure els meus ulls, sempre que mirin cap a la banda de fora.

11

L'estat ens protegeix. Si no ens protegís podria venir un altre estat i envair-nos i esclavitzar-nos. Per evitar tal cosa l'estat es veu obligat a marcar el territori com a seu i obligar-nos que el mantinguem. ¿Com ens podria defensar, si no?

10

L'emperador Alzheimer el Gran 
(com l'anomena Jaume Cabré)

9

Quan més necessites el mirall, més cruel es torna.

8

La gent, quan parla, sembla més humana.

7

El pitjor símptoma de la síndrome del nen abandonat és la sospita creixent de patir la síndrome del despistat que s'ha equivocat d'hora i de lloc.

6

Abans augurava la fi del món. Ara ja no. Ara la inauguro.

5

4

O ajustem els desitjos mig pas ençà de les nostres possibilitats, o movem les possibilitats mig pas més enllà dels desitjos.

3

Segur que molts racistes són immigrants en el seu propi cos.

2

És millor fer-se la pregunta un cop has trobat la resposta.

1

Escric això perquè m'ajudeu a demostrar que llegir bajanades resulta força més decebedor que no pas escriure-les.