505

A casa del vidrier, ulleres de fusta.

504

Tu tria el camí. Si t'equivoques, el camí mateix et tornarà al punt de sortida (i alguna cosa haurà passat entremig).

503

La solitud ha de ser sobrevalorada per força (de fet, se la valora cadascú).

502

Abans, a cada aniversari, el temps em regalava un sac de punts suspensius. Ara, ja només me'n regala una almosta.

501

L'anomenem univers, però en realitat és divers. 

500

499

A ells se’ls conquereix amb l’estómac; a elles amb el sentit de l’humor. 
Deu ser veritat: per segons quins estómacs cal tenir sentit de l’humor; i per segons quins sentits de l’humor cal tenir estómac.

498

Recordeu que quan mireu els altres ho feu amb els vostres ulls, i quan els critiqueu feu servir la vostra llengua.

497

A tots ens agrada fer riure si fem riure quan ens agrada.

496

No tots estimem ni odiem de la mateixa manera. Els nostres sentiments porten el nostre ADN.

495

494

Les casualitats no només existeixen sinó que estan totes perfectament programades.

493

Hi ha qui té pèls a la llengua, sobretot si abans l’ha passat per vés a saber on.

492

Col·laborar implica tenir en compte els altres, però sense oblidar el que ve després del punt volat.

491

Sempre has de tenir un espai reservat a nous aprenentatges perquè mai no saps d'on ni com t'arribarà la propera lliçó.