Carpa diem
"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus
dimecres, 30 de març del 2016
dilluns, 28 de març del 2016
839
Espero que aquest sigui un bon país per a tots els que hi volen viure. I no em preocupa gaire si no ho és tant per als que només s'hi volen omplir les butxaques.
Etiquetes de comentaris:
omplir-se les butxaques,
país,
viure
dissabte, 26 de març del 2016
838
En algun moment o altre fas el cim, però no te n'adones. I tot seguit comença la davallada, però tampoc te n'adones.
dijous, 24 de març del 2016
837
Tendeixo a veure-ho tot senzill i fàcil de solucionar. Evidentment sóc un babau.
Etiquetes de comentaris:
babau,
equivocar-se,
senzill,
solució
dimarts, 22 de març del 2016
836
Mai no sé què faré, però, quan ho faig, tothom em diu que sóc massa previsible.
Etiquetes de comentaris:
fer,
previsió,
ser imprevisible
diumenge, 20 de març del 2016
divendres, 18 de març del 2016
834
Si és cert que la meva aparença parla de mi, bé n'hauria de sentir el que diu, oi? Doncs, afegiu-hi la sordesa a la llista dels meus defectes.
dimecres, 16 de març del 2016
833
La tingui o no / tu dóna'm la raó.
(entre el plagi i el pastitx dels adagis de Na Caterina Albert)
(entre el plagi i el pastitx dels adagis de Na Caterina Albert)
Etiquetes de comentaris:
concedir,
raó,
tenir,
Víctor Català
dilluns, 14 de març del 2016
832
Xerrotejar és forta malura / que no escoltant es cura.
(entre el plagi i el pastitx dels adagis de Na Caterina Albert)
(entre el plagi i el pastitx dels adagis de Na Caterina Albert)
Etiquetes de comentaris:
curar,
escoltar,
malaltia,
Víctor Català,
xafarderia,
xerrar
dissabte, 12 de març del 2016
831
Sembla que en aquest món o ets un busca-raons o ets un busca-racons.
dijous, 10 de març del 2016
dimarts, 8 de març del 2016
829
Quan fuges no necessàriament esperes trobar res millor, simplement deixar de trobar allò de què fuges, que ja és dir.
diumenge, 6 de març del 2016
828
Quina ràbia que ens fa la natura, sempre posant-nos a lloc i sense gaires escarafalls, més aviat amb displicència.
Etiquetes de comentaris:
displicència,
natura,
posar a lloc
divendres, 4 de març del 2016
827
El pot era completament buit. Potser per això em feia cosa encetar-lo.
dimecres, 2 de març del 2016
826
Diuen que quan ens fem grans ens tornem com criatures. Bé, en realitat ens tornem exactament com la criatura que havíem après a dissimular que érem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)