"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

divendres, 31 d’octubre del 2014

582

Tots tenim un doble. Tots. Per això hauríem d'anar millorant com a persones. No fos cas que quan el trobem, el nostre doble sigui molt millor persona que un mateix.


dimecres, 29 d’octubre del 2014

581

Tot té conseqüències. 
El que fas i el que no fas. 
Suposo que el millor és ser honrat i sincer. 
I si hi pots aplicar alguna mena d'intel·ligència, millor.


dilluns, 27 d’octubre del 2014

580

L'àvia Dora

Imatge: http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2011/03/11/article-1365433-0D8B5F37000005DC-359_634x666.jpg 

dissabte, 25 d’octubre del 2014

579

Hi ha llocs on no veus ningú i on estàs segur que no et veu ningú. 
És allà on fas un pacte de persona amb tu mateix.


dijous, 23 d’octubre del 2014

578

Hi havia una vegada una llosa que es pensava que era una bossa d'aire fresc.



dimarts, 21 d’octubre del 2014

577

Per escriure és important llegir. 
I també llegir-se.


diumenge, 19 d’octubre del 2014

576

És millor no jugar al solitari si no s’està disposat a fer trampes.


dimecres, 15 d’octubre del 2014

574

La meva vida ha durat fins avui. Amb una mica de sort, demà podré repetir-ho.


dilluns, 13 d’octubre del 2014

573

Tothom fa allò que tu no faries. I acabes fent-ho. I et sents reconfortat. 
(Som bèsties gregàries)


dissabte, 11 d’octubre del 2014

572

La solitud a ciutat és un sentiment absurd, potser un recurs, un mecanisme de defensa, un enigma, un senyal.


dijous, 9 d’octubre del 2014

571

Vés per on. Potser podrem saber fins on ens detesten els que diuen que ens estimen tant.


diumenge, 5 d’octubre del 2014

569

Que la llengua no sigui un impediment per entendre'ns. Però que no ens falti la llengua per vestir la sinceritat amb matisos.


divendres, 3 d’octubre del 2014

568

Primer corres per tenir embranzida. I acabes corrent només per aprofitar l'embranzida.


dimecres, 1 d’octubre del 2014

567

Els calbs manifestos trobem una inherent i encomanadissa tristesa en els perruquins i els seus usuaris.