Naps en fonya: d’abril 2014

dimecres, 30 d’abril de 2014

Monanarquia

L'única cosa que dóna sentit a tancar la porta, és tornar a obrir-la.

La fotografia eternitza l'instant, però l'atura, el secciona, el degrada.

La mainada de mitja Europa està convençuda que són els conills que ponen ous decorats.

Visitar llocs és, si més no, una bona excusa per continuar fent fotos a dojo.

Potser sí que existeix la veritat absoluta. Però mentre la proclamem ja torna a ser relativa.

També hi ha silencis que no volen dir res.

Escriure és fer equilibris entre l'autobiografia i l'antibiografia.

A cops, una olor, una cançó, una llum, et desperta un record tan viu, que sembla ben bé que aquell que recorda encara és el mateix que el recordat.

L'anomenen arte sonado. Ho trobo una falta de respecte.

Els que acostumen a posar el cap sota l’ala necessiten un bon desodorant.

Hi ha preguntes i respostes per donar i per vendre; el difícil és associar-les satisfactòriament.

Escric quan necessito amagar el món darrere una cortina de paraules.

Al final, cal viure segons els propis principis.