"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

dilluns, 17 de desembre del 2012

236

De vegades un mateix camí porta cadascú a un lloc diferent.


dissabte, 15 de desembre del 2012

dijous, 13 de desembre del 2012

234

Millor no dir què ens agrada i que no costa diners, no fos cas que donéssim pistes de què ens poden anar cobrant o prohibint.


dimarts, 11 de desembre del 2012

233

Preferiria parlar amb els morts que no pas amb els que asseguren que hi parlen.


diumenge, 9 de desembre del 2012

divendres, 7 de desembre del 2012

231

La vida ensenya moltes coses, però mai no saps per quina lliçó va.





dimecres, 5 de desembre del 2012

230

És fàcil demostrar que el pas del temps et dóna més estabilitat.



dilluns, 3 de desembre del 2012

229

Normalment hom sap el que fa quan fa el que sap.


dissabte, 1 de desembre del 2012

228

El pitjor de tot és que qui talla el bacallà també remeni les cireres.


dijous, 29 de novembre del 2012

227

L'autoritat (dels pares, dels mestres, entre cònjuges), sovint no és sinó mostra i efecte de la dominació que es va exercir, i encara s'exerceix, sobre aquestes mateixes persones.


dimarts, 27 de novembre del 2012

226

És difícil mesurar el món si no et tens les mides ben preses a tu mateix.


divendres, 23 de novembre del 2012

224

Deu haver pilons de respostes buscant la pregunta adequada.


dimecres, 21 de novembre del 2012

223

El govern ens va dir: Demà serà un altre dia!
I fins i tot en això ens va mentir.


dilluns, 19 de novembre del 2012

222

Vaig ordir un pla perfecte, i em va sortir a les cinc-centes meravelles.


dissabte, 17 de novembre del 2012

221

Mentre vaig ser una bona persona vaig necessitar només de les persones. Quan em vaig anar tornant dolenta, ja vaig començar a necessitar un déu que m’anés justificant i perdonant.



dijous, 15 de novembre del 2012

dimarts, 13 de novembre del 2012

219

¿Com vol algú que confiï en algú que se'n fia d'algú com jo?




diumenge, 11 de novembre del 2012

218


Em diuen que no tinc dret a pressuposar que bona part dels poderosos que ens manen siguin corruptes. Però em demano: ¿quin dret tinc jo –que no sóc corrupte perquè, entre altres motius, no t’he tingut oportunitat– a considerar i a exigir que tinguin una integritat superior a la de la majoria? ¿No seríem nosaltres tan corruptes com és possible que ells siguin? 



divendres, 9 de novembre del 2012

217

Com a mínim, necessitem els altres com voldríem que ells ens necessitessin.