"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

dimecres, 3 d’agost del 2016

903

Vaig enganxant post-its a la roca de la memòria. I cada cop fa més vent.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. Carme Rosanas10 d’agost del 2016, a les 16:03

    Com fugen tots... Els meus també.
    Quina manera més poètica de dir-ho!

    ResponElimina
  2. Josep Miró10 d’agost del 2016, a les 17:06

    Si és tramuntana, tots els nostres records van a parar al sud. Els meus a l'Empordanet, juntament amb la roba estesa amb poques agulles.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)