"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

dissabte, 9 de març del 2013

277

Qui per suïcidar-se es penja de la branca prima d'una figuera, fa sospitar.


3 comentaris:

  1. I qui diu que ho farà moltes vegades,també.

    A mi de petita em tenien avisada que no m´enfilés a la figuera,sempre m´esplicaven la història fatídica del que li va passar a un pobre que ho va fer. Crec que es repetia en cada poble.

    ResponElimina
  2. ¿Història fatídica? Digues, digues... Al Segrià tenia clar per experiència pròpia que no te'n pots refiar...

    ResponElimina
  3. Sempre que m´hi enfilava em recordaven un senyor del poble que va caure´n i va quedar paraplègic. Llavors associava la figuera a una cadira de rodes...i m´enfilava a les oliveres i als fruiters, la qüestió era enfilar-se.

    ResponElimina