"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

dijous, 9 de febrer del 2012

80

N'hi ha que amb dues copes ja en fan prou.


9 comentaris:

  1. Doncs si es de cervesa, amb una de sola ja parlo més del compte.

    (és que sóc molt callada)

    ResponElimina
  2. Imagina´t amb dues que van carregades com quatre...

    ResponElimina
  3. ¿Prens la cervesa en copa? No cal que parlis més del compte, amb la copa ja sabrem que ets tu...

    ResponElimina
  4. Diuen que vas pujat de to veus doble, aleshores és difícil comptar quantes n'has pres...

    ResponElimina
  5. Vaja, ara no sé si és que veus doble o que beus doble... M'estic fent un "lio" que ara no toca...

    ResponElimina
  6. La cervesa en copa alta, estreta i gelada. I un dit i mig d´escuma.Així és com em van ensenyar de servir-les.
    En realitat tiro més de clares, així m´asseguro que no hi veuré doble ni parlaré doble ;-)

    (he begut un culet de cervesa per sopar i la resta aigua, però aquí veig molts comentaris...)

    ResponElimina
  7. hi han dies que em sento com una espieta...
    jajajjaja

    ResponElimina
  8. En realitat hi ha diàlegs que són paranys per a atrapar els espietes... ;)

    ResponElimina
  9. no aprendre mai a callar...redeu !!
    jajajajja

    ResponElimina