"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

diumenge, 30 d’octubre del 2011

29

Una de les característiques inherents als objectes és la de ser-hi quan fan nosa i no ser-hi quan són de menester.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

  1. sargantana13 de desembre del 2011, a les 20:18

    i vols dir que no es aplicable tambe a moltes persones??

    ResponElimina
  2. Joan Rodó i Galiana13 de desembre del 2011, a les 21:06

    això em fa pensar en aquell que anomenen la llei de Murfi !

    ResponElimina
  3. Josep Miró13 de desembre del 2011, a les 23:23

    Sargantana, tu vas més fort que no pas jo. Recorda de no confessar en qui estaves pensant...

    Joan, segurament al senyor "Murfi" li queia la torrada amb mantega al terra perquè ensopegava amb l'objecte que sempre fa nosa. Després, quan necessitava l'objecte, no hi havia manera de trobar-lo i, és clar, se'n recordava de la torrada. Així va establir la seva llei!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)