"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

dimecres, 1 d’octubre del 2014

567

Els calbs manifestos trobem una inherent i encomanadissa tristesa en els perruquins i els seus usuaris.


6 comentaris:

  1. Em sembla que el millor és acceptar-ho com més aviat millor. De fet, pensava que ja no se'n feien servir...

    ResponElimina
  2. Jo els trobo patètics el perruquins, vull dir que a part de ridículs em fan patir.

    Hi ha calbs molt interessants. Em consta.

    ResponElimina
  3. Els que no som calbs ni manifestos ni de cap altra mena, trobem la mateixa tristesa (serà perquè és encomanadissa?) en els perruquins i els seus usuaris...

    ResponElimina
  4. No us ho creureu, però un servidor que és del primer grup de fa vint anys, es va topar aquesta setmana al tren, davant per davant, amb un perruquí. L'usuari, relativament jove, vaig suposar que comercial pel vestruari i el maletí, no devia haver tingut un bon dia, i la seva cara ho demostrava, i el perruquí encara més. El vaig tenir al davant una hora, i vaig esforçar-me que no es notés que l'observava i que me m'afectava. L'entrada al blog era inevitable.

    ResponElimina
  5. I tant que m'ho crec... Ho veig com si fos una peli...

    ResponElimina
  6. Podria haver estat un microrelat (o un microretrat)...

    ResponElimina