"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

dijous, 30 d’abril del 2015

672

Ens agrada trobar coses sense que ens ho expliquin. Tots traginem un explorador endormiscat però viu encara.


dimarts, 28 d’abril del 2015

671

Només quan estàs molt quiet pots notar el moviment del planeta i de tot allò que l'omple.


divendres, 24 d’abril del 2015

669

Si t'ho mires bé, estimar és una feinada. Odiar també. Necessitaríem cobrar un sou per poder dedicar-nos a fons a les nostres emocions i els nostres sentiments.


dimecres, 22 d’abril del 2015

668

Sóc simple. Sóc home. Des d'escola tinc clar que la meva feina és anar fabricant pol·len i esperar que alguna papallona -o algun abegot- se l'endugui cap a una altra banda i confiar que serveixi per la pervivència de l'espècie. I prou. El que us deia: sóc home; sóc simple.


dilluns, 20 d’abril del 2015

667

Temps també és allò que estic perdent justament ara.
I potser allò que estàs perdent tu també justament ara.



dissabte, 18 d’abril del 2015

666

Anem fent viatges d'anada i tornada de la realitat. Al cap d'unes hores ens atabala comprovar en què s'ha convertit l'excel·lent dinar que ens hem cruspit.


dijous, 16 d’abril del 2015

dimarts, 14 d’abril del 2015

664

La natura o la imitem o la maltractem, i de vegades totes dues coses.


diumenge, 12 d’abril del 2015

divendres, 10 d’abril del 2015

662

La gent va allà on va la gent (excepte alguns en estat de permanent sorpresa de no trobar mai ningú allà on van).


dimecres, 8 d’abril del 2015

661

–Fàcil. Se’n diu dissolució. 
–Més clar l’aigua.


dilluns, 6 d’abril del 2015

diumenge, 5 d’abril del 2015

659

Mira què fan i com són els que tenen deu anys més que tu, i sabràs en què t'hauràs convertit la propera dècada.



dissabte, 4 d’abril del 2015

658

La flama que ens permet llegir en la foscor és la mateixa que crema el paper que hauríem de llegir.


divendres, 3 d’abril del 2015

dijous, 2 d’abril del 2015

656

Una pedra té la condició de pedra perquè no té altra opció. Una persona, en canvi, sí que té altres opcions. Per això s’ha de guanyar la condició de persona.