"La ironia és una mena de molsa que es fa a les esquerdes de la realitat. Allà on hi ha una falla, s'hi posa un somriure."
Ricard Creus

diumenge, 30 d’octubre de 2011

29

Una de les característiques inherents als objectes és la de ser-hi quan fan nosa i no ser-hi quan són de menester.



3 comentaris:

  1. i vols dir que no es aplicable tambe a moltes persones??

    ResponElimina
  2. això em fa pensar en aquell que anomenen la llei de Murfi !

    ResponElimina
  3. Sargantana, tu vas més fort que no pas jo. Recorda de no confessar en qui estaves pensant...

    Joan, segurament al senyor "Murfi" li queia la torrada amb mantega al terra perquè ensopegava amb l'objecte que sempre fa nosa. Després, quan necessitava l'objecte, no hi havia manera de trobar-lo i, és clar, se'n recordava de la torrada. Així va establir la seva llei!!!

    ResponElimina